Monthly Archives: gener 2008

Què són els RSS

Per | 23 gener 2008

Un altre dels temes recurrents són els fils RSS. És difícil fer-se una idea de què es tracta, ja que en el món del web són un concepte nou, i una mica abstracte, ja que pròpiament no es veuen.

La primera etapa de la web es caracteritzava per estar formada per pàgines estàtiques, és a dir, aquelles en què el programador escrivia un document HTML, en el qual posava tant el contingut com les etiquetes de presentació d’aquest contingut (taules, llistes, tipografies, mides, colors, etc.). A partir d’aquí hi ha hagut una doble evolució: d’una banda, actualment hem separat el contigut dels webs (als fitxers HTML) de la seva presentació, que situem als fitxers CSS (Cascade Style Sheets).

D”altra banda, ara treballem majoritàriament amb pàgines dinàmiques. Això consisteix a extreure dels arxius HTML tots els continguts i posar-los en una base de dades al servidor. Aleshores, amb un llenguatge de programació (php, asp, java, etc.) en funció de certs paràmetres (com la data, la interacció de l’usuari o la configuració del web) extraiem la informació i construïm el fitxer HTML per a cada persona que visita el nostre web. Aquesta explicació és molt simplificada, però essencialment és això.

Però, com és lògic pensar, si ja tenim la informació a dins de la base de dades, la’n podem extreure com vulguem. Una de les possibles maneres és tal com ho fem per muntar les webs tal com les veiem, però no és l’única. Hi ha un altre format, anomenat XML, que pròpiament no té una visualització definida: es tracta d’un format que etiqueta molt bé la informació, la qual cosa l’ha convertit en el format d’intercanvi per excel·lència. Els RSS estan basat en aquest format XML, i ens permeten agafar la informació d’un web i reutilitzar-la com vulguem:

  • Mitjançant agregadors: són programes que s’instal·len al nostre ordinador i que cada cert temps es connecten a la pàgina RSS dels webs que ens interessen. D’aquesta manera, rebem la informació nova cada cop que s’actualitza el web sense haver-hi d’anar.
  • Mitjançant pàgines web, que permeten fer el mateix que els agregadors locals, però amb l’avantatge que des de qualsevol lloc els tenim disponibles. Personalment em declaro un fan del Netvibes, del qual ja en parlaré un altre dia.
  • Mitjançant programes locals que duen com a afegit la possibilitat de sindicar-se a fils RSS, com el Firefox o el Thunderbird.
  • O bé mitjançant dispositius mòbils (telèfons, PDA) que cada cop veig que van portant també aplicacions que permeten la subscricpicó a fils RSS.

M’afegeixo a la gent que ha dit que això és una revolució. En el meu cas, cada dia puc seguir les novetats de més de 100 webs, gràcies a aquesta tecnologia. És per això que tenia ganes de parlar-ne, i ho continuaré fent, ja que, com sol passar, a partir d’aquesta idea, n’han anat sortint moltes altres, com ajuntar RSS de webs diferents, subscriure’s a RSS de cerques fetes a un cercador concrets, construir RSS de webs que no en tenen, etc. Continuarà!

Televisió per Internet

Per | 20 gener 2008

Cada dia hi ha més gent que parla de la televisió per Internet. D’entrada, el que cal dir és que hi ha dos conceptes que es barregen:

  1. La televisió convencional que ens arriba per mitjà d’una xarxa informàtica (Internet). Aquest model és el que s’ha anomenat IPTV, i té essencialment les característiques de la televisió convencional, sobretot pel que fa a la tria de continguts (la interactivitat de l’usuari no va gaire més enllà de la possibilitat de triar canals.
  2. La televisió que es difon a través de portals web, però que no respon al concepte tradicional de televisió, amb canals, sinó amb programes

Per veure’n exemples, un dels primers programes, i que actualment se’n parla molt, d’IPTV, és Joost. Aquesta aplicació es pot descarregar a l’ordinador i veure des de l’ordinador diversos canals de televisió.

En canvi, com a exemple de televisió per Internet, el concepte que sí respon al de web 2.0, podríem citar el de Miro, que permet descarregar programes de televisió concrets i fer-ho automàticament a partir de fils RSS. Cal destacar que Miro és sensible al català: detecta l’idioma de l’ordinador i ens presenta una interfície mínimament traduïda a la nostra llengua. Una de les coses que ens diuen en català és precisament que necessiten ajuda per traduir. Ja ho sabeu! :)

En català tenim algunes iniciatives de televisió per Internet. M’agradaria destacar-ne dos:

  • Vilaweb.tv. Es tracta del canal de televisió per Internet del diari digital més popular en català. Si accedim a aquest portal, podrem visualitzar reportatges sobre actualitat.
  • Sies.tv. Aquest portal, nascut com a iniciativa privada, té com a particularitat (i que mereix el meu aplaudiment més entusiasta) que no només es tracta d’un projecte en català amb continuïtat, sinó que se circumscriu exclusivament en la temàtica cultural. Tot un exemple!
  • De totes maneres, cal dir que cada cop van apareixent més iniciatives d’aquest tipus en català, com ara Teveon.