Monthly Archives: febrer 2008

Gestionar el correu del teu domini amb GMail

Per | 12 febrer 2008

Ja hem comentat algun cop la importància de tenir un domini quan tenim algun tipus de presència a Internet. Tenir un domini és una manera de facilitar que ens trobin i, a més, fer-nos amb un nom en aquest espai virtual. Però un dels problemes que tenim avui dia és que els serveis de correu electrònic gratuïts (GMail, Yahoo!, etc.) ofereixen unes prestacions molt superiors a les que podem tenir si hostatgem nosaltres mateixos el domini. Entre aquestes condicions podem destacar, per sobre de tot, espai gairebé il·limitat i alta disponibilitat del servei. Si parlem de GMail podem afegir-hi un filtre antiespam molt efectiu, un sistema de correu web àgil i senzill, possibilitat d’enviar missatges de fins a 20 Mb (els sistemes solen permetre un màxim de 10 Mb), etc.

Ara podem gestionar el correu electrònic del nostre domini (si en tenim, és clar!) amb GMail. Es tracta d’un servei de Google, ens ofereix 100 comptes de correu gratuïts, amb 6.400 Mb de capacitat d’emmagatzemanent cadascun. A més, també entra al pack l’eina de calendaris, el Google Docs, el sistema de creació de pàgines web i el xat.

Però, com fer-ho? Aquí teniu una guia que us permetrà aconseguir-ho:

1) Donar-se d’alta al servei Google Apps. Per fer-ho, cliqueu a:

Google Apps

Cal omplir l’apartat de l’esquerra, posant el nom del nostre domini després de l’@. A continuació haurem d’omplir un formulari amb les nostres dades personals. Quan acceptem, haurem de crear el compte d’administrador. Des d’aquest compte podrem crear els altres usuaris de correu i, si volem, podrem fer més administradors.

2) Quan haguem acabat el procés de registre, arribarem al panell de control. Al panell de control sempre hi podreu accedir si aneu a:

https://www.google.com/a/cpanel/domini.cat (poseu-hi el vostre domini)

Tauler de control Google Apps

Quan mireu les diverses opcions, veureu que tot plegat està inactiu. I aquí és on hi ha la “petita” complicació. Com ho podem fer per tenir la web en un servidor i el correu als servidors de Google? La resposta es diu fitxers de zones del DNS. Més endavant ja parlaré dels DNS, ara simplement hem de saber que tenen uns registres que es diuen MX i que són els que determinen on s’encamina el correu d’un domini. Amb tot, hem de fer dues coses més:

  • Verificar que el domini és nostre: això és tan senzill com pujar un arxiu al nostre domini amb les característiques que ens demana Google. Això es pot fer fent un clic a la llegenda que apareix a dalt, just a sota del menú principal.
  • Canviar els registres MX del fitxer de zones DNS: això té un pelet més de complicació, però en aquest cas Google ens ofereix una assitència molt detallada, que hi accedim quan cliquem a “Activar el correu electrònic”

Cal dir que si som capaços de canviar els registres MX, també podem canviar els que es diuen CNAME, que ens permeten situar l’accés al correu en un subdomini, com ara correu.domini.cat. Finalment, haurem de tenir en compte dues coses més. D’una banda, que l’actualització dels DNS arreu triga unes quantes hores. De l’altra, que quan el nou fitxer de zones s’hagi expandit, el servidor antic ja no rebrà correu nou, de manera que cal replicar els comptes antics de seguida en el nou.

En fi, espero que això sigui útil a algú… Si no, teniu l’apartat comentaris per preguntar el que vulgueu!

Disseny 2.0

Per | 2 febrer 2008

Ja he parlat de la web 2.0 i el canvi que aquest fenomen ha significat quant als continguts i a la forma d’entendre la mateixa web, molt més participativa i en què d’alguna manera desapareix la línia entre redactor i lector, ja que potencialment tots els lectors esdevenen redactors. Una altra cosa és si realment hi ha tanta gent que tingui coses interessants a dir…

Però avui mirarem una altra cara de la web 2.0: el seu disseny. L’aparició de la web 2.0 ha estat possible per la conjunció de diversos factors, però el més important, i del tot imprescindible, ha estat possible per una sèrie d’avenços tecnològics que ja vam tractar aquí. Tal com comentava en aquella ocasió, al costat de bases de dades que gestionen el contingut dels webs, hi ha la separació en arxius diferents del contingutGIMP degudament etiquetat i del disseny del contingut. El disseny actualment es posa en un arxiu que rep el nom de CSS, és a dir, full d’estils en cascada (cascade style sheet).

Treballar separadament en el disseny amb una codificació específica ha possibilitat que els estàndards evolucionessin fins a possibilitar el que podríem anomenar disseny 2.0 o, pròpiament, el disseny de la web 2.0. I, certament, el disseny web ha canviat moltíssim. Si tot just fins fa quatre o cinc anys una pàgina web solia ser molt llarga, amb la lletra petita, pocs espais en blanc, molts continguts junts, etc., ara el disseny orientat a l’usuari no només implica que aquest hi pot participar, sinó que el disseny s’adapta a l’usuari que entra per primer cop al web i no coneix on pot trobar la informació. Afortunadament, les imatges en moviment són història…

Això es plasma en un seguit de caractaerístiques, que trobem recollides en alguns manuals de disseny 2.0:

  1. Simplicitat
  2. Disseny centrat
  3. Menys columnes
  4. Capçalera separada
  5. Àrees sòlides
  6. Navegació simple
  7. Logos en negreta
  8. Text més gran
  9. Parts instroductòries del text en negreta
  10. Colors forts
  11. Superfícies riques (i 3D)
  12. Fons degradats
  13. Reflexos
  14. Icones boniques
  15. Destacats en forma d’estrella

Les icones, com hem vist són essencials en el disseny 2.0. Afortunadament, tenim serveis de cerca d’icones amb llicència GPL (és a dir, lliures), com Iconfinder, d’on he tret el logo del Gimp que veieu més amunt. El Gimp és un programa lliure de disseny, és multiplataforma (això vol dir que es pot instal·lar també a Windows ;) i us el podeu descarregar en català des de Softcatalà.