Monthly Archives: abril 2008

Formats

Per | 3 abril 2008

Aquesta setmana s’ha resolt un dels enigmes que hi havia en el marc de les tecnologies de la informació en els últims anys. Es tracta de l’aprovació, per part de la ISO, del format OOXML, proposat per Microsoft. Però, anem als fets, per veure d’on surt tot això…

Microsoft Word (Windows)Image from WikipediaNo cal portar gaire anys treballant amb la informàtica -i en certa manera a molts usuaris de Windows encara passa-, que cada programa ofimàtic guardava els arxius amb un format diferent. Després, valoràvem que quan féiem servir un programa, aquest tingués filtres com per poder obrir documents escrits amb altres formats o, encara millor, que el programa pogués escriure l’arxiu amb un format diferent del seu propi. Recordeu, per exemple, quan treballàvem amb l’AmiPro i amb el Word, o amb diverses bases de dades (Acces, FoxPro, Lotus123…). Poder obrir documents escrits amb el format d’un altre programa podia resultar impossible.

Però va aparèixer el paquet ofimàtic lliure OpenOffice. L’OpenOffice utilitzava un format, basat en XML que l’1 de maig de 2005 va ser aprovat com a estàndard per part d’OASIS, i va rebre el nom de OpenDocument (odf). Aquest format, a més, va ser aprovat per la ISO el 30 de novembre de 2006.

Això, significa dues coses:

  1. La primera, és que per primer cop tenim un format lliure que permet que qualsevol programa hi treballi de forma nativa. Això significa que jo puc fer un document amb OpenOffice i després editar-lo amb Abiword, sense haver-lo de convertir: tots dos programes treballen amb el mateix format, escriuen el mateix format…
  2. La segona és que en ser l’únic format aprovat per l’organisme internacional d’estandardització (ISO) podíem legítimament exigir a tots els organismes públics del món que oferissin tota la seva documentació en OpenDocument i que acceptessin aquest format. Cal fer notar que els altres formats implicaven per al ciutadà haver d’adquirir una llicència d’ús d’un programa propietari d’una multinacional nord-americana. La “neutralitat” que pregonava l’administració era difícilment defensable.

Aquests dos fets han resultat inadmissibles per a una multinacional amb el poder de Microsoft, i ràpidament va elaborar un contraatac. Va treure al mercat un nou format, anomenat OOXML (Office OpenXML, el que fa que ara els arxius de Word tinguin extensió .docx i no es puguin obrir amb les versiones anteriors). Microsoft argumenta que aquest format és obert, com l’OpenDocument i que, per tant, qualsevol aplicació podria obrir i guardar documents amb aquest format. Així mateix, també diuen que està basat en XML. Podem comprovar en alguns llocs que aquests arguments més aviat trontollen…

El més trist de tot plegat ha estat com s’ha produït aquesta aprovació per part de l’ISO. Han estat molts mesos d’irregularitats òbvies, canvis de decisions, canvis de persones amb dret de vot per persones d’empreses de Microsoft, contractes entremig, o casos com el de Noruega, que després d’haver guanyat el “no” van votar que sí sense més explicacions.

M’agradaria acabar amb una cita, que reprodueixo de Kriptopolis, i que és de Mark Shuttleworth, el fundador d’Ubuntu:

Un bon estàndard es basa en la claredat i el consens, i en la sincera creença que moltes organitzacions podran implementar-lo. OOXML és una compilació de totes les peculiaritats i inconsistències d’Office, posades en un format XML que diversos desenvolupadors de Microsoft van implementar de forma diferent en versions diferents de Word i Excel.