Monthly Archives: maig 2008

Protegir els propis continguts amb una llicència Creative Commons

Per | 23 maig 2008

L’últim apunt d’aquest blog tractava la propietat intel·lectual, i algunes persones m’han preguntat com s’ha de fer per establir una llicència als propis continguts. D’entrada, vaig explicar que si l’autor no diu res, se sobreentén (segons la Llei de la propietat intel·lectual) que aquests continguts queden restringits amb copyright, és a dir, tots els drets reservats: no es poden copiar, modificar o difondre aquests continguts sense el consentiment del seu autor. Això, òbviament, va en contra de la filosofia d’Internet, dels blogs i de l’essència del que s’ha anomenat 2.0, és a dir, l’elaboració col·laborativa. És per això que val la pena considerar posar una llicència Creative Commons als continguts que nosaltres elaborem.

Posar els continguts d’un web una llicència o una altra és tan senzill com explicitar aquesta llicència en la mateixa obra. L’autor és el titular dels drets sobre la seva obra i si, en aquesta obra, explicita que cedeix els drets de còpia, modificació i distribució dels seus continguts amb algunes condicions (tal com explicava a l’apunt anterior) aquesta llicència explicitada a la mateixa obra té tot el valor.

A més, cal afegir que les llicències Creative Commons tenen valor legal. La llicència que veieu al peu d’aquest blog no és més que un resum fàcilment comprensible d’una llicència més complexa que preveu tots els casos previstos a la legislació espanyola i de cada país.

Per tant, establir una llicència permet definir què permetem que es faci i què no amb els nostres continguts (= amb la nostra obra). A partir d’aquí, encara podem fer un altre pas: registrar la nostra obra. Si volem tenir una certa protecció i poder demostrar, en un moment determinat, que aquella obra és original nostra en una data concreta, podem registrar-la. Per fer-ho, podem anar al Registre de la Propietat Intel·lectual, amb la qual cosa, aquest registre públic podrà actuar de fedatari si en algun moment ho necessitem.

Safe CreativePerò a Internet hi ha de tot. Si volem registrar una obra, però no ens cal la paperassa que implica utilitzar el registre públic, podem utilitzar un servei com el de Safe Creative (també n’hi ha una versió en espanyol), que pot fer el mateix paper que el registre de la Generalitat. Safe Creative es defineix com un servei complementari a Creative Commons, d’ús gratuït per als autors, que persuadeix terceres persones de no plagiar ni atribuir-se els nostres continguts, proporcionant-nos una prova de registre i un advertiment legals.

Finalment, val la pena afegir que Creative Commons ens proporciona una ajuda guiada per crear la llicència que més ens interessa. Cal anar a la seva pàgina Tria una llicència i seleccionar si permetem o no usos comercials de la nostra obra, si permetem modificacions o no (i en cas afirmatiu, si les modificacions han de mantenir la mateixa llicència que l’original) i quina jurisdicció volem que s’hi apliqui. Cliquem, i ja obtenim el text que hem de posar al web i tres logos, per triar-ne un.

En aquest món on ens movem, són coses que val la pena considerar.

Propietat… uf! intel·lectual

Per | 17 maig 2008

Aquesta setmana, per motius de feina, vaig estar al Registre de la Propietat Intel·lectual, del Departament de Cultura, rebent les explicacions i l’assessorament inestimable d’en Santi Orós, un excel·lent professional, amb esperit d’ajudar i que es veu perfectament que li agrada la seva feina. Tot un luxe! Una de les conclusions que en vaig treure és que tenim molt desconeixement sobre la propietat intel·lactual. I és evident que els qui tenim qualsevol presència a Internet aquest tema ens afecta en algun grau.

El primer concepte és el d’autor. Ser autor d’un treball intel·lectual (com pot ser una pàgina web) implica creació. Si és així, la legislació espanyola atorga tots els drets a l’autor. Això vol dir que, si no es diu el contrari, el contingut d’una pàgina web no es pot copiar sense el permís del seu autor. Si tenim el permís de l’autor, podem agafar un material i fer-hi modificacions: això genera nous drets sobre l’obra derivada. Una de les curiositats en aquest tema és la normativa diferent que hi ha aquí i als EUA, on les lleis són més estrictes. Sent així, seria impossible que no tanquessin espais com Flickr, Youtube o la Wikipedia. Però són possibles perquè l’aplicació que fan de la llei preveu que un portal que inclou materials protegits tingui uns dies de marge per retirar-los abans que se’l pugui denunciar.

CCTot aquest tema m’ha portat a algunes reflexions. Jo explicito que els continguts dels webs que faig els atorgo una llicència Creative Commons “by-nc-sa”, és a dir, que permeto que qui vulgui copiï i distribueixi els contionguts i que fins i tot els modifiqui amb els propòsits que vulgui, sempre que en citi la procedència (by), no en faci un ús comercial (nc) i que qualsevol obra derivada de la meva continuï tenint la mateixa llicència (sa). Per això de vegades es posa “Alguns drets reservats”, perquè realment és així.

En aquest context de Creative Commons (CC), em fa ballar una mica el cap el portal que he fet d’InfoZèfir, ja que conté un apartat on agafo, per RSS, el contingut de les últimes entrades d’alguns blogs relacionats amb llengua catalana, els ajunto i els mostro a la web que he fet jo, amb la meva llicència (CC by-nc-sa). Però, és clar, molts d’aquests blogs no expliciten cap llicència a la web original (ni tan sols el d’en Gabriel Bibiloni, un blog que cuida tots els detalls) i, per tant, es dedueix que jo no podria agafar-los els continguts, posar-los en un altre portal i donar-los una llicència diferent… Una altra cosa és el que fa en Miquel Boronat, que distribueix els missatges d’InfoZèfir al seu blog, tal com estableix la llicpencia (tot i que no respecta el compartir amb la mateixa llicència, ja que ell no n’explicita cap; tot i això jo li estic molt agraït, naturalment!).

Tampoc no els he demanat cap tipus de permís ni cessió de drets per redistribuir la seva obra, potser estic convertint-me en un delinqüent, tot per voler promocionar els continguts d’uns blogs dels quals no he demanat permís. La cosa acaba sent una paranoia. I espero que, si més no, s’apliqui el procediment americà, tal com ja va fer una persona que inicialment figurava en aquesta llista i que em va demanar que no fes aparèixer les entrades del seu blog a la pàgina d’InfoZèfir. Si em voleu denunciar, si us plau, doneu-me una oportunitat abans…