Category Archives: drets d’autor

Ja tenim la versió 4.0 de Creative Commons

Per | 11 desembre 2013

L’hipertext és la base de la web. L’hipertext explota la característiques de la informació digital, que en una obra ja clàssica Lluís Codina definia en: computabilitat, recuperabilitat, reusabilitat, interactivitat, accés aleatori, cercabilitat i densitat. Aquest context tan fàcilment reutilitzable ha provocat un gran auge del concepte de compartir la informació, en qualsevol dels seus formats (text, música, fotografia, imatge, vídeo…).

copyremixTota la informació digital és reutilitzable, i això em porta a pensar en les tesis d’Eudald Carbonell, quan afirma que encara no som humans del tot. Que hem evolucionat quan hem estat capaços de compartir tecnologia. La tecnologia en el passat ens servia per produir béns, però ara la tecnologia ens serveix sobretot per gestionar coneixement. I compartir tecnologia és el que ens fa avançar com a espècie. Avui dia, compartir tecnologia i compartir el mateix coneixement és equivalent (potser ha estat sempre així), i les facilitats que ens dóna l’hipertext en una realitat tan connectada són literalment infinites.

Però, com sempre passa, la realitat sempre va per davant. I aquesta nova realitat ha de contextualitzar-se en el context jurídic de màxima protecció al que s’anomena creació intel·lectual, que genera drets d’autor, protegits per les lleis del copyright. I aquí és on entra en contradicció la realitat, creada a partir d’una necessitat nostra com a espècie en evolució gràcies a una tecnologia, i el corpus legislatiu defensat pels grans lobbies de poder, començant per les grans societats de protecció dels drets d’autor.

En aquest context és on va aparèixer Lawrence Lessig, quan el 2001 va fundar l’organització anomenada Creative Commons, que són els qui publiquen les llicències amb el mateix nom. El sentit d’aquestes llicències és que permeten compartir la informació (qualsevol obra llicenciada sota alguna de les varietats de CC), però amb algunes restriccions, com pot ser la possibilitat o no de fer-ne obres derivades, la possibilitats de treure’n un profit econòmic o l’obligatorietat de citar l’autor original. L’èxit d’aquestes llicències ha estat tan immens, que a tall d’exemple només Flickr té avui més de 285 milions de fotografies amb CC. Per cert, Flickr té un cercador d’imatges i música amb llicència CC.

Això dóna resposta òbviament a les necessitats de compartir informació que tenim en el món. Milions de llibres es publiquen sota alguna de les llicències de Creative Commons, i actualment fins i tot disposem de registres de propietat intel·lectual en línia, com SafeCreative, que tenen la mateixa validesa legal que els registres oficials.

Creative Commons fa una tasca ingent a nivell legal d’adaptar les seves llicències a tots i cadascun dels països del món, i és per això que n’han anat publicant diverses versions. Actualment acabem d’estrenar la versió 4.0, que milloren les versions anteriors en algun error que tenien, i que eviten haver de fer versions locals de llicències, al marge que utilitzen una terminologia més planera. Si en voleu saber les novetats concretes i veure els diversos tipus de llicència, els podeu llegir, entre d’altres, en aquest article.

Protegir els propis continguts amb una llicència Creative Commons

Per | 23 maig 2008

L’últim apunt d’aquest blog tractava la propietat intel·lectual, i algunes persones m’han preguntat com s’ha de fer per establir una llicència als propis continguts. D’entrada, vaig explicar que si l’autor no diu res, se sobreentén (segons la Llei de la propietat intel·lectual) que aquests continguts queden restringits amb copyright, és a dir, tots els drets reservats: no es poden copiar, modificar o difondre aquests continguts sense el consentiment del seu autor. Això, òbviament, va en contra de la filosofia d’Internet, dels blogs i de l’essència del que s’ha anomenat 2.0, és a dir, l’elaboració col·laborativa. És per això que val la pena considerar posar una llicència Creative Commons als continguts que nosaltres elaborem.

Posar els continguts d’un web una llicència o una altra és tan senzill com explicitar aquesta llicència en la mateixa obra. L’autor és el titular dels drets sobre la seva obra i si, en aquesta obra, explicita que cedeix els drets de còpia, modificació i distribució dels seus continguts amb algunes condicions (tal com explicava a l’apunt anterior) aquesta llicència explicitada a la mateixa obra té tot el valor.

A més, cal afegir que les llicències Creative Commons tenen valor legal. La llicència que veieu al peu d’aquest blog no és més que un resum fàcilment comprensible d’una llicència més complexa que preveu tots els casos previstos a la legislació espanyola i de cada país.

Per tant, establir una llicència permet definir què permetem que es faci i què no amb els nostres continguts (= amb la nostra obra). A partir d’aquí, encara podem fer un altre pas: registrar la nostra obra. Si volem tenir una certa protecció i poder demostrar, en un moment determinat, que aquella obra és original nostra en una data concreta, podem registrar-la. Per fer-ho, podem anar al Registre de la Propietat Intel·lectual, amb la qual cosa, aquest registre públic podrà actuar de fedatari si en algun moment ho necessitem.

Safe CreativePerò a Internet hi ha de tot. Si volem registrar una obra, però no ens cal la paperassa que implica utilitzar el registre públic, podem utilitzar un servei com el de Safe Creative (també n’hi ha una versió en espanyol), que pot fer el mateix paper que el registre de la Generalitat. Safe Creative es defineix com un servei complementari a Creative Commons, d’ús gratuït per als autors, que persuadeix terceres persones de no plagiar ni atribuir-se els nostres continguts, proporcionant-nos una prova de registre i un advertiment legals.

Finalment, val la pena afegir que Creative Commons ens proporciona una ajuda guiada per crear la llicència que més ens interessa. Cal anar a la seva pàgina Tria una llicència i seleccionar si permetem o no usos comercials de la nostra obra, si permetem modificacions o no (i en cas afirmatiu, si les modificacions han de mantenir la mateixa llicència que l’original) i quina jurisdicció volem que s’hi apliqui. Cliquem, i ja obtenim el text que hem de posar al web i tres logos, per triar-ne un.

En aquest món on ens movem, són coses que val la pena considerar.