Un altre dels temes recurrents són els fils RSS. És difícil fer-se una idea de què es tracta, ja que en el món del web són un concepte nou, i una mica abstracte, ja que pròpiament no es veuen.

La primera etapa de la web es caracteritzava per estar formada per pàgines estàtiques, és a dir, aquelles en què el programador escrivia un document HTML, en el qual posava tant el contingut com les etiquetes de presentació d’aquest contingut (taules, llistes, tipografies, mides, colors, etc.). A partir d’aquí hi ha hagut una doble evolució: d’una banda, actualment hem separat el contigut dels webs (als fitxers HTML) de la seva presentació, que situem als fitxers CSS (Cascade Style Sheets).

D”altra banda, ara treballem majoritàriament amb pàgines dinàmiques. Això consisteix a extreure dels arxius HTML tots els continguts i posar-los en una base de dades al servidor. Aleshores, amb un llenguatge de programació (php, asp, java, etc.) en funció de certs paràmetres (com la data, la interacció de l’usuari o la configuració del web) extraiem la informació i construïm el fitxer HTML per a cada persona que visita el nostre web. Aquesta explicació és molt simplificada, però essencialment és això.

Però, com és lògic pensar, si ja tenim la informació a dins de la base de dades, la’n podem extreure com vulguem. Una de les possibles maneres és tal com ho fem per muntar les webs tal com les veiem, però no és l’única. Hi ha un altre format, anomenat XML, que pròpiament no té una visualització definida: es tracta d’un format que etiqueta molt bé la informació, la qual cosa l’ha convertit en el format d’intercanvi per excel·lència. Els RSS estan basat en aquest format XML, i ens permeten agafar la informació d’un web i reutilitzar-la com vulguem:

• Mitjançant agregadors: són programes que s’instal·len al nostre ordinador i que cada cert temps es connecten a la pàgina RSS dels webs que ens interessen. D’aquesta manera, rebem la informació nova cada cop que s’actualitza el web sense haver-hi d’anar.
• Mitjançant pàgines web, que permeten fer el mateix que els agregadors locals, però amb l’avantatge que des de qualsevol lloc els tenim disponibles. Personalment em declaro un fan del Netvibes, del qual ja en parlaré un altre dia.
• Mitjançant programes locals que duen com a afegit la possibilitat de sindicar-se a fils RSS, com el Firefox o el Thunderbird.
• O bé mitjançant dispositius mòbils (telèfons, PDA) que cada cop veig que van portant també aplicacions que permeten la subscricpicó a fils RSS.

M’afegeixo a la gent que ha dit que això és una revolució. En el meu cas, cada dia puc seguir les novetats de més de 100 webs, gràcies a aquesta tecnologia. És per això que tenia ganes de parlar-ne, i ho continuaré fent, ja que, com sol passar, a partir d’aquesta idea, n’han anat sortint moltes altres, com ajuntar RSS de webs diferents, subscriure’s a RSS de cerques fetes a un cercador concrets, construir RSS de webs que no en tenen, etc. Continuarà!

La notícia en qüestió explica que l’última actualització de Windows Vista impedeix que el Word, l’Excel i el Powerpoint puguin obrir arxius de Word, Excel i Powerpoint guardats amb una versió antiga del mateix programa. Això vol dir que qualsevol persona que fa uns anyets (potser uns mesos) es va gastar els seus diners per comprar-se la llicència d’un Windows i d’un MSOffice, ara es troba que si no es gasta més diners per actualitzar-los cada vegada s’anirà quedant més aïllada, ja que cada dia menys gent podrà llegir els arxius que faci. El motiu? La seguretat. Microsoft diu que els seus propis arxius de fa ben poc temps eren insegurs, i que obrir-los podria comprometre la seguretat.

Curiosament, si obrim aquests mateixos arxius amb OpenOffice, l’alternativa lliure, no tenim cap problema de seguretat. Potser podem entendre, doncs, aquest gest de Microsoft com un intent de fer xantatge als seus propis clients perquè els compri els seus productes…