Category Archives: Pensaments

Diaris de pagament

Per | 2 febrer 2014

Veig tot sovint a Facebook i Twitter que de vegades hi ha gent que enllaça articles premium de diaris de pagament. Cliques a l’enllaç i no pots llegir-ne el contingut si no pagues.

locking nothing
Darwin Bell / Foter / CC BY-NC

Suposo que deu ser una tàctica per fer-te venir ganes de pagar per llegir l’article. Però jo mai no ho faig: quan veig que és premium, directament no m’interessa i el tanco, m’és igual el que digui. Jo ho sento com una falta de respecte de la persona que l’enllaça (no podem ni volem ser subscriptors de tots els mitjans) i del diari digital en qüestió.

Es podria argumentar que és la seva forma de subsistir, però jo no hi estic d’acord. Tancar el coneixement i els continguts en un medi obert forma part de la mentalitat del passat. Jo sóc subscriptor de dos diaris que ofereixen tots els seus continguts en obert per a tothom, que són vilaweb.cat i eldiario.es. Si ofereixen els seus continguts a tothom en obert, per què pago? Doncs perquè m’interessa el projecte que ofereixen i vull contribuir a tirar-lo endavant. Es tracta d’una premsa que s’ha diferenciat de la resta i que les persones ens hi podem implicar pagant una subscripció.

La mentalitat de tancar els continguts és pròpia de temps passats o de mitjans que viuen del passat, com els canals de pagament de la televisió, que no m’interessen per res. Si vols tirar endavant un projecte periodístic, fes com qualsevol altre: diferencia’t i fes un producte interessant. I la gent que enllaça articles tancats, que s’ho faci mirar… :)

Autisme informatiu

Per | 13 gener 2014

En una entrada anterior citava el llibre de Lluís Codina El llibre digital. Avui vull recuperar una idea d’aquest llibre de 1996. Ja en aquell any, quan encara no existia Google, Codina alertava (pàg. 84) sobre el consum de la informació, i advertia del perill de poder seleccionar tant la informació digital que ens faria tenir unes llacunes molt grans que en aquell moment la gent no tenia, el que anomenava la síndrome de l’autisme informatiu. Si tu pots decidir que vols rebre informació només d’esports, per exemple, i que no en vols rebre d’economia, això et farà ser un gran coneixedor de l’actualitat esportiva, però també un gran ignorant de l’actualitat econòmica.

WikipediaBinary
Foter.com / CC BY-SA

Mirem 18 anys després com està el tema. Podem, realment, filtrar la informació que consumim a uns nivells tan radicals? Ho fem? La veritat és que tinc la impressió que un percentatge molt alt de la població ha canviat poc els seus hàbits. El seu consum d’informació es basa en el diari en paper (que, en contra del que vaticinava Codina segueix existint) i la televisió. La major part de diaris digitals, que sí han experimentat un gran auge, són generalistes. Si anem a qualsevol portada de l’Ara, Vilaweb, 324, etc. veiem que destaquen notícies de tots els àmbits, igual que fan els diaris en paper.

Si mirem què fa la població més digitalitzada (que no sabria quantificar), veiem que les possibilitats de filtratge d’informació són realment possibles:

  • Canals RSS: la majoria de mitjans de comunicació ofereixen canals de subscripció per RSS per temes, és a dir, permeten rebre les notícies d’una sola secció del diari.
  • Blogs: la major part dels blogs són temàtics. Això facilita que si ens interessa un tema i localitzem un autor que ens agrada, fàcilment podem seguir el que diu sobre aquell tema.
  • Twitter: aquesta xarxa (altres xarxes també, però en això Twitter és l’original i més important) ens permet seguir persones, col·lectius i entitats que ens parlen bàsicament d’un tema. Si volem estar al dia sobre un tema, busques els comptes de referència i els segueixes.

Observo que des de fa uns anys una part de la població més digitalitzada sí ha anat cap a aquest autisme informatiu, cada vegada saben més de menys. Són autèntics especialistes d’una part del coneixement, creen xarxes entre ells i publiquen una vegada i una altra les mateixes idees. Però més enllà d’aquest fenomen, crec que es pot afirmar que la síndrome que preveia Codina ara mateix no s’ha donat. Si més no, és una opinió.