Category Archives: RSS

Propietat… uf! intel·lectual

Per | 17 maig 2008

Aquesta setmana, per motius de feina, vaig estar al Registre de la Propietat Intel·lectual, del Departament de Cultura, rebent les explicacions i l’assessorament inestimable d’en Santi Orós, un excel·lent professional, amb esperit d’ajudar i que es veu perfectament que li agrada la seva feina. Tot un luxe! Una de les conclusions que en vaig treure és que tenim molt desconeixement sobre la propietat intel·lactual. I és evident que els qui tenim qualsevol presència a Internet aquest tema ens afecta en algun grau.

El primer concepte és el d’autor. Ser autor d’un treball intel·lectual (com pot ser una pàgina web) implica creació. Si és així, la legislació espanyola atorga tots els drets a l’autor. Això vol dir que, si no es diu el contrari, el contingut d’una pàgina web no es pot copiar sense el permís del seu autor. Si tenim el permís de l’autor, podem agafar un material i fer-hi modificacions: això genera nous drets sobre l’obra derivada. Una de les curiositats en aquest tema és la normativa diferent que hi ha aquí i als EUA, on les lleis són més estrictes. Sent així, seria impossible que no tanquessin espais com Flickr, Youtube o la Wikipedia. Però són possibles perquè l’aplicació que fan de la llei preveu que un portal que inclou materials protegits tingui uns dies de marge per retirar-los abans que se’l pugui denunciar.

CCTot aquest tema m’ha portat a algunes reflexions. Jo explicito que els continguts dels webs que faig els atorgo una llicència Creative Commons “by-nc-sa”, és a dir, que permeto que qui vulgui copiï i distribueixi els contionguts i que fins i tot els modifiqui amb els propòsits que vulgui, sempre que en citi la procedència (by), no en faci un ús comercial (nc) i que qualsevol obra derivada de la meva continuï tenint la mateixa llicència (sa). Per això de vegades es posa “Alguns drets reservats”, perquè realment és així.

En aquest context de Creative Commons (CC), em fa ballar una mica el cap el portal que he fet d’InfoZèfir, ja que conté un apartat on agafo, per RSS, el contingut de les últimes entrades d’alguns blogs relacionats amb llengua catalana, els ajunto i els mostro a la web que he fet jo, amb la meva llicència (CC by-nc-sa). Però, és clar, molts d’aquests blogs no expliciten cap llicència a la web original (ni tan sols el d’en Gabriel Bibiloni, un blog que cuida tots els detalls) i, per tant, es dedueix que jo no podria agafar-los els continguts, posar-los en un altre portal i donar-los una llicència diferent… Una altra cosa és el que fa en Miquel Boronat, que distribueix els missatges d’InfoZèfir al seu blog, tal com estableix la llicpencia (tot i que no respecta el compartir amb la mateixa llicència, ja que ell no n’explicita cap; tot i això jo li estic molt agraït, naturalment!).

Tampoc no els he demanat cap tipus de permís ni cessió de drets per redistribuir la seva obra, potser estic convertint-me en un delinqüent, tot per voler promocionar els continguts d’uns blogs dels quals no he demanat permís. La cosa acaba sent una paranoia. I espero que, si més no, s’apliqui el procediment americà, tal com ja va fer una persona que inicialment figurava en aquesta llista i que em va demanar que no fes aparèixer les entrades del seu blog a la pàgina d’InfoZèfir. Si em voleu denunciar, si us plau, doneu-me una oportunitat abans…

Què són els RSS

Per | 23 gener 2008

Un altre dels temes recurrents són els fils RSS. És difícil fer-se una idea de què es tracta, ja que en el món del web són un concepte nou, i una mica abstracte, ja que pròpiament no es veuen.

La primera etapa de la web es caracteritzava per estar formada per pàgines estàtiques, és a dir, aquelles en què el programador escrivia un document HTML, en el qual posava tant el contingut com les etiquetes de presentació d’aquest contingut (taules, llistes, tipografies, mides, colors, etc.). A partir d’aquí hi ha hagut una doble evolució: d’una banda, actualment hem separat el contigut dels webs (als fitxers HTML) de la seva presentació, que situem als fitxers CSS (Cascade Style Sheets).

D”altra banda, ara treballem majoritàriament amb pàgines dinàmiques. Això consisteix a extreure dels arxius HTML tots els continguts i posar-los en una base de dades al servidor. Aleshores, amb un llenguatge de programació (php, asp, java, etc.) en funció de certs paràmetres (com la data, la interacció de l’usuari o la configuració del web) extraiem la informació i construïm el fitxer HTML per a cada persona que visita el nostre web. Aquesta explicació és molt simplificada, però essencialment és això.

Però, com és lògic pensar, si ja tenim la informació a dins de la base de dades, la’n podem extreure com vulguem. Una de les possibles maneres és tal com ho fem per muntar les webs tal com les veiem, però no és l’única. Hi ha un altre format, anomenat XML, que pròpiament no té una visualització definida: es tracta d’un format que etiqueta molt bé la informació, la qual cosa l’ha convertit en el format d’intercanvi per excel·lència. Els RSS estan basat en aquest format XML, i ens permeten agafar la informació d’un web i reutilitzar-la com vulguem:

  • Mitjançant agregadors: són programes que s’instal·len al nostre ordinador i que cada cert temps es connecten a la pàgina RSS dels webs que ens interessen. D’aquesta manera, rebem la informació nova cada cop que s’actualitza el web sense haver-hi d’anar.
  • Mitjançant pàgines web, que permeten fer el mateix que els agregadors locals, però amb l’avantatge que des de qualsevol lloc els tenim disponibles. Personalment em declaro un fan del Netvibes, del qual ja en parlaré un altre dia.
  • Mitjançant programes locals que duen com a afegit la possibilitat de sindicar-se a fils RSS, com el Firefox o el Thunderbird.
  • O bé mitjançant dispositius mòbils (telèfons, PDA) que cada cop veig que van portant també aplicacions que permeten la subscricpicó a fils RSS.

M’afegeixo a la gent que ha dit que això és una revolució. En el meu cas, cada dia puc seguir les novetats de més de 100 webs, gràcies a aquesta tecnologia. És per això que tenia ganes de parlar-ne, i ho continuaré fent, ja que, com sol passar, a partir d’aquesta idea, n’han anat sortint moltes altres, com ajuntar RSS de webs diferents, subscriure’s a RSS de cerques fetes a un cercador concrets, construir RSS de webs que no en tenen, etc. Continuarà!