El nou consum col·laboratiu

Per | 13 gener 2015

Ja fa anys que utilitzem el terme “2.0” pertot arreu. El sentit de vegades és massa vague, però a mi m’agrada entendre’l com tot allò que significa “construcció col·laborativa”, allò que creem entre tots. Així, per exemple, Facebook o Youtube són en essència 2.0, ja que si entre tots no hi aportéssim continguts serien dos portals buits, sense cap valor. Però a partir d’aquí el concepte s’ha anat estenent cap a altres camps. Així parlem de cultura 2.0, economia 2.0, administració 2.0, i un llarg etcètera.

colaboraConcretament, en el camp de l’economia el concepte de creació col·laborativa està començant a canviar les coses, d’una manera radical i definitiva. En aquesta època de crisi, el model tradicional de fer les coses ha entrat en un punt mort, i l’economia col·laborativa està sent el que permet innovació, repensar les coses i canviar el model cap a un repartiment més just del treball i de la riquesa.

En tenim alguns exemples prou coneguts:

  • Uber, permet que una altra persona et porti amb el seu cotxe a un altre punt de la ciutat, sense tenir una llicència de taxi
  • Airbnb, permet oferir una habitació de casa teva a turistes i donar-los tots els serveis que necessitin
  • Blablacar, permet compartir cotxe en trajectes i compartir també les despeses del viatge
  • Etece.es, que permet trobar i oferir-se com a professional per temes relacionats amb la llar
  • Comunitae, és un sistema de crèdits i préstecs entre persones, sense un banc darrere
  • Wallapop, és un sistema de compra-venda d’objectes de segons mà entre particulars

Aquests són només sis exemples que actualment existeixen, però n’hi ha molts més, i n’hi haurà encara més, com els serveis de missatgeria, que estan començant a oferir persones, sense cap empresa darrere, simplement connectant-nos entre nosaltres a través d’Internet. Però la gràcia és que aquests serveis van a més, perquè ens donen un valor que el consum tradicional no ens donava: la confiança. La majoria d’aquests serveis ens permeten que, un cop l’hem utilitzat, puguem valorar el servei ofert i, el qui ens dóna el servei, ens pugui valorar també a nosaltres com a client. D’aquesta manera, podem agafar un cotxe perquè ens faci de taxi sabent que l’altra gent l’ha valorat bé o podem acceptar uns turistes a casa nostra sabent que arreu on han anat han estat nets i han pagat…

La imaginació al poder, doncs. Recordo quan anàvem a classes de preparació per al part, va venir una noia que organitzava gimnàstica per a embarassades. El seu sistema era apuntar a un grup de whatsapp les dones interessades i ella els proposava de tant en tant fer sessions… en un parc de Barcelona! Projecte col·laboratiu i autogestionat!

Tot plegat no està gens malament, tenint en compte que el consum col·laboratiu està posant en evidència el tradicional, en camps tan importants com el transport, el turisme o les finances. Un projecte com Uber, que es va crear amb capital risc, està valorat ara amb 40.000 milions de dòlars, o Airbnb en 13.000 milions.

És cert que els sectors tradicionals lluiten contra aquest nou consum exercint el seu poder de lobbies amb les eines que tenen: la llei i la justícia. Però el consum col·laboratiu està basat en el mateix que el programari lliure, i que va permetre que les grans companyies de software no hi poguessin fer front: el fet de ser completament distribuït. Podran tancar un portal (com ara amb Uber), però no podran evitar que el consum col·laboratiu segueixi creixent i escampant-se.

A ells ara els toca aplicar-se la màxima: renovar-se o morir.