No m’agrada el Facebook

Per | 11 maig 2008

Em sap greu dir-ho, però és així. Us ho explico: el Facebook és una aplicació web 2.0 de les que s’anomenen xarxes socials. T’hi has d’enregistrar, i aleshores tens en un sol lloc web gran part de la teva presència digital: informació personal, fotos, música, vídeos, i tot un seguit d’apicacions, diguem-ne poc útils… Tenir presència a Facebook, així com en altres xarxes (com ara Orkut, de Google), et permet estendre la teva xarxa de contactes virtuals (que poden partir de contactes reals o no) de forma important. Pots estar més en contacte amb els teus amics i compartir amb ells informacions i també arxius (fotos, vídeos…) i també et permet conèixer gent nova amb algun punt en contacte.

Fins aquí, tot bé. Però no m’agrada… I que no m’agradi no implica que estigui defensant que sigui dolent, ni res de semblant…

  1. Primer de tot, no m’agrada que sigui una aplicació en anglès. Jo defenso que la web 2.0 ha de saber adaptar-se a la nostra llengua, si no, perd valor.
  2. En segon lloc, no m’agrada que perquè les altres persones puguin veure la meva fitxa, hagin de tenir un compte de Facebook. Haver de donar les teves dades per accedir a aplicacions així em sembla inadmissible. Sort que tenim serveis com Mierdamail per crear comptes de correu temporals! :)
  3. Tampoc no m’agrada com està muntat. El sistema està basat en miniaplicacions que pot fer qualsevol extern a Facebook. I el que passa és que sovint el sistema t’avisa per correu que una altra persona t’ha enviat alguna cosa. Doncs bé, el primer que has de fer és instal·lar-te aquella aplicació. Per instal·lar-la et demana amb molta insitència que l’enviïs a més contactes… Al final tinc la sensació que som una plataforma de gent per fer créixer el mercat de certes aplicacions!
  4. Bé, per molt que d’entrada pugui semblar que no, però us puc assegurar que Facebook potencia tot allò superficial, sembla una xarxa per a persones atractives, vencedores, simpàtiques i obertes. No veig gens clar que serveixi per a res més…

D’acord, sé que exagero i que segur que té coses positives, però després de mesos d’utilitzar-lo, jo no li veig el què…

15 thoughts on “No m’agrada el Facebook

  1. jordi

    el punt u ja està solucionat, jo ho veig quasi tot en català perquè sóc dins el grup (obert) de traducció. no crec que falti gaire perquè s’acabin de traduir les frases que falten i s’obri a tothom (translations)
    pel que fa a tota la resta, et dono tota la raó. de fet jo utilitzo facebook, però amb molt poques aplicacions (crec que fb s’està convertint en una de les aglomeracions d’aplicacións-brossa de tot el web, no?). em serveix únicament pel que vull: tenir a gent localitzada, i que aquesta gent em pugui localitzar a mi.
    vaja, que la idea és bona, però facebook s’acostuma a prostituir, sobretot si un es deixa…

  2. Joan Vilarnau Post author

    D’acord, quan surti l’hauré d’afegir al catàleg… :) Tot i que, com sempre, no deixa de ser contradictori que un projecte que genera tants diners no inverteixi un duro (vull dir un cèntim) a la personalització idiomàtica, quan el seu èxit precisament està basat en la personalització.

  3. jordi

    penso el mateix. és trist que una empresa ara capdavantera, que s’està literalment forrant, hagi de fer que siguin els usuaris que es currin una traducció.
    que val, que és un gran sentit de comunitat arribar a la pròpia personalització, que si s’hi posa molta gent està fet sense gaire feina…
    però tu, sembla que ens prenguin el pèl per fer-nos creure que som 2.0! jeje
    (però millor això que res, que diuen…)

  4. Joan Vilarnau Post author

    Sí, n’hi ha molts que ni això…

  5. Joan Vilarnau Post author

    No el coneixia… I és molt divertit, aquest home sap de què parla: es nota que coneix a fons el Facebook! :) Thx!!!

  6. Xavi

    Joan,

    Tens tota la raó del món. On s’ha de signar? Després de ser-hi un temps he arribat a la mateixa conclusió: el Facebook no treu a cap.

    Per cert, t’envio una abraçada. No, potser millor un pastisset. O una beguda… Ah, i també t’envio bon karma.

  7. Joan Vilarnau

    Podríem crear una causa al mateix Facebook…! :))

    Gràcies per tot el que envies, sobretot el bon karma garriguenc!!!

  8. Víctor Pàmies

    Joan, és que moltes d’aquestes aplicacions 2.0, la veritat és que tenen ben poca aplicabilitat. I el Twitter? Jo crec que són plataformes efímeres, que cerquen acostar gent que mai s’hagués acostat i que et demanen més temps i dedicació del que voldries dedicar-li.

    Abans només teníem els xats, i ara tenim tot un grapat d’aplicacions de xarxes socials d’utilitat més que dubtosa, encara que entretinguin un munt.

  9. Joan Vilarnau

    Al Twitter m’hi vaig apuntar fa molt de temps i tampoc li acabo de veure el què… Però crec que són coses diferents: el Twitter és un mitjà nou de comunicació, com són els blogs, i de nosaltres depèn quin ús en fem, si és que en volem fer ús. En canvi, el Facebook no és un mitjà de comunicació, sinó una aplicació concreta que es fa de mitjans que ja exisitien (principalment, la web dinàmica).

    També hi ha xarxes socials que m’agraden, com last.fm…

  10. MarcG

    Sincerament, jo tampoc veig clar això del Facebook…

    A part dels temes que heu comentat jo hi afegiria un de nou: el dret a la intimitat.

    Comença a haver-hi molts casos de gent que es queixa de la falta d’intimitat d’aquest servei.

    És cert que quan et dones d’alta ja saps, (o hauries de saber), on et fiques… però també és cert que has de tenir el dret d’eliminar tota la teva informació.

    Això sembla que de moment no està gens clar.

    Sóc un defensor del que es coneix com a Web 2.0, però no cal ser ‘integrista’, el que és útil (per mi) ho faig servir, el que no ho és, simplement no ho utilitzo, (i si em demanen l’opinió la dic).

    Salutacions,

    MarcG

  11. Jordi Rius Bonjorn

    M’alegro d’haver trobat gent escèptica del facebook. Jo encara soc novell pero…..tampoc ho veig massa clar. Peró com tot…el temps dirà si em serveix de res o no… avantatges del a”virtualitat” : si no et fa servei marxes. De moment no hi han contractes de permanència:-)
    Lo del twitter en canvi ho veig mes util per a segons quins temes.
    Aquest passat cap de setmana vaig ser a Candelaria a iCities i mentre feien les taules rodones la gent twitejava al mateix temps i es veia per una pantalla i be…tot plegat era la interacció al moment entre conferenciants i public, ja fos de la sala o de qualsevol lloc. No se…ho veig interessant ..ja ho anirem veient :-)

  12. Joan Vilarnau

    És curiós això de la intimitat. Alguns dels més cursos, que ja vam intentar no deixar absolutament res a l’Orkut, veig que ara més alegrament posem fotos, adreces, amics, etc. a l’abast, quan uns anys enrere no ho hauríem fet. Ens haurem d’analitzar… :/

    Pel que fa al Twitter, coincideixo amb en Jordi: jo tampoc no m’hi he enganxat, però reconec que és una nova forma de comunicació, plena de possibilitats.

    I el vídeo del Robert, ostres!, realment és molt divertit, i suscita la reflexió en el sentit que deia al principi: com és que permet coses a Internet que a la vida real no permetríem?

  13. Mercè Romagosa

    No sabia si dir res en aquesta entrada de bloc… però m’ho reservo per comentar-ho al Facebook, que ara al Joan ja li agrada :-).

    I si n’analitzem el perquè del canvi d’opinió?

Comments are closed.