Propietat… uf! intel·lectual

Per | 17 maig 2008

Aquesta setmana, per motius de feina, vaig estar al Registre de la Propietat Intel·lectual, del Departament de Cultura, rebent les explicacions i l’assessorament inestimable d’en Santi Orós, un excel·lent professional, amb esperit d’ajudar i que es veu perfectament que li agrada la seva feina. Tot un luxe! Una de les conclusions que en vaig treure és que tenim molt desconeixement sobre la propietat intel·lactual. I és evident que els qui tenim qualsevol presència a Internet aquest tema ens afecta en algun grau.

El primer concepte és el d’autor. Ser autor d’un treball intel·lectual (com pot ser una pàgina web) implica creació. Si és així, la legislació espanyola atorga tots els drets a l’autor. Això vol dir que, si no es diu el contrari, el contingut d’una pàgina web no es pot copiar sense el permís del seu autor. Si tenim el permís de l’autor, podem agafar un material i fer-hi modificacions: això genera nous drets sobre l’obra derivada. Una de les curiositats en aquest tema és la normativa diferent que hi ha aquí i als EUA, on les lleis són més estrictes. Sent així, seria impossible que no tanquessin espais com Flickr, Youtube o la Wikipedia. Però són possibles perquè l’aplicació que fan de la llei preveu que un portal que inclou materials protegits tingui uns dies de marge per retirar-los abans que se’l pugui denunciar.

CCTot aquest tema m’ha portat a algunes reflexions. Jo explicito que els continguts dels webs que faig els atorgo una llicència Creative Commons “by-nc-sa”, és a dir, que permeto que qui vulgui copiï i distribueixi els contionguts i que fins i tot els modifiqui amb els propòsits que vulgui, sempre que en citi la procedència (by), no en faci un ús comercial (nc) i que qualsevol obra derivada de la meva continuï tenint la mateixa llicència (sa). Per això de vegades es posa “Alguns drets reservats”, perquè realment és així.

En aquest context de Creative Commons (CC), em fa ballar una mica el cap el portal que he fet d’InfoZèfir, ja que conté un apartat on agafo, per RSS, el contingut de les últimes entrades d’alguns blogs relacionats amb llengua catalana, els ajunto i els mostro a la web que he fet jo, amb la meva llicència (CC by-nc-sa). Però, és clar, molts d’aquests blogs no expliciten cap llicència a la web original (ni tan sols el d’en Gabriel Bibiloni, un blog que cuida tots els detalls) i, per tant, es dedueix que jo no podria agafar-los els continguts, posar-los en un altre portal i donar-los una llicència diferent… Una altra cosa és el que fa en Miquel Boronat, que distribueix els missatges d’InfoZèfir al seu blog, tal com estableix la llicpencia (tot i que no respecta el compartir amb la mateixa llicència, ja que ell no n’explicita cap; tot i això jo li estic molt agraït, naturalment!).

Tampoc no els he demanat cap tipus de permís ni cessió de drets per redistribuir la seva obra, potser estic convertint-me en un delinqüent, tot per voler promocionar els continguts d’uns blogs dels quals no he demanat permís. La cosa acaba sent una paranoia. I espero que, si més no, s’apliqui el procediment americà, tal com ja va fer una persona que inicialment figurava en aquesta llista i que em va demanar que no fes aparèixer les entrades del seu blog a la pàgina d’InfoZèfir. Si em voleu denunciar, si us plau, doneu-me una oportunitat abans…

7 thoughts on “Propietat… uf! intel·lectual

  1. Joan

    En el meu cas, el fet de demanar-te no aparèixer més a la llista va ser una qüestió purament personal, que no tenia res a veure amb els drets d’autor.
    De tota manera, crec que el que planteges és un dels problemes de la xarxa. Hi ha qui és ben respectuós i sempre fa constar les fonts i els autors dels texts, les fotos o les il·lustracions que publica, però també hi ha molt de pirata descarat.
    Pel que fa als agregadors, com Infozèfir, suposo que a tots els que publiquem de manera totalment amateur ens fa sentir molt honorats. Vol dir que algú pensa que el que fas és prou bo com per posar-ho en el seu agregador, dóna difusió a la nostra feina i probablement més entrades a la pàgina. Però potser no estaria malament que abans d’agregar-te, et demanessin què en penses…
    Salutacions cordials.
    Joan.

  2. Anna

    Justament la setmana passada pensava que hauria de fer alguna cosa al respecte. Tinc idees sobre què em sembla bé i què no (i que em difonguin a reculls de blocs com el d’Infozèfir és un honor), però hauria de documentar-me sobre les diferents llicències i com formular-les. Hi ha algun bon lloc on començar, pensant en el nostre context i en els que ens costa el llenguatge jurídic?

    P.S. Es podria abaixar una miqueta la dificultat del capcha?

  3. Miquel Boronat Cogollos

    Hola, Joan: et vaig enviar un missatge per correu electrònic, però potser l’adreça que tinc teua ja no és bona. La pregunta que voldria aclarir és: ¿incloure la llicència de Creative Commons consistix simplement a incloure el text (la icona) i l’enllaç cap a la pàgina que indica la mena de llicència de què es tracta?

    Ho demane perquè el meu anglés és limitat i, pel que he entés, només consistia en això. Si és aixina, intentaré resoldre ràpidament les nostres delinqüències respectives.

    Moltes gràcies.

  4. Víctor Pàmies i Riudor

    També és cert que hi ha un cert desequilibri entre el que poden fer determinats programes i màquines i el que s’hauria de poder fer.

    És semblant al que passa amb els cotxes: si no opts anar per enlloc a més de 120 quilòmetres per hora, perquè fan cotxes d’una potència molt, molt superior?

    La tecnologia RSS permet recuperar entrades sense anar al lloc que les ha generat, però també permet altres coses, com crear aquests agregadors temàtics d’entrades.

    Coincideixo amb els qui diuen que per agregar els continguts d’un altre lloc amb un agregador caldria demanar permís a l’autor. Generalment és una bona cosa que algú es faci ressò de la teva feina i que l’amplifiqui, però segons quines propagandes… de vegades és millor no posar-s’hi.

    Sense anar més lluny això mateix li vaig recomanar al webmestre de l’agregador de blogs sobre cultura popular i tradicional Tradiblog, que els afegia directament i li vaig comentar que potser millor demanar permís als autors per constar-hi.

  5. Joan Vilarnau

    Hola,

    Estic preprant un escrit on doni resposta als dubtes que expresseu.

    Pel que fa al comentari del Víctor, suposo que com en tot a la vida cal buscar l’equilibri. Si un portal no té gaurebé continguts propis i el que fa és oferir els d’altres llocs, crec que sí que hauria de demanar permís. En canvi, si un portal inclou els titulars en una barra lateral i això representa una petita part del que ofereix, a mi em sembla bé. D’altra banda, si els continguts estan sota una llicència que permet copiar-los i distribuir-los, l’autor ja no hi té res a dir.

  6. Víctor Pàmies

    Joan, jo em movia en termes de cortesia. No de deures. “Estaria bé…”, “Seria un detall…”.

    I és clar que pots tirar pel dret si ho té compartit, però de vegades, un correu demanant-ne el permís explícit… suposo que fins i tot valdria per als llocs on no consta que hi hagi una llicència de Creative Commons, oi?

  7. Joan Vilarnau

    Sí, sí, tens tota la raó. La primera impressió en entrar a Tradiblog, per exemple, és de certa perplexitat…

Comments are closed.