Tag Archives: administració

Apunts de gestió del coneixement

Per | 24 gener 2014

El passat dia 13 de gener vaig tenir l’oportunitat d’anar a una jornada de formació (pdf) sobre gestió del coneixement. El cert és que hi vaig anar amb cert recel, perquè aquest tipus de jornades teòriques solen ser poc profitoses (excepte les que fa en Javier Martínez Aldanondo, naturalment!). Ja són massa males experiències quan anem a sentir gent que no té res interessant a dir.

(im)possible - 282/365
morberg / Foter.com / CC BY-NC

En aquest cas, no coneixia el ponent, el doctor Carlos Merino Moreno, de la Universitat Autònoma de Madrid. Em va sorprendre molt favorablement, perquè no només va dir coses amb molt sentit comú (la qual cosa costa en el tema de la gestió del coneixement) sinó que va aportar idees i experiències realment interessants.

A mode d’idees, n’apunto algunes que van sortir:

  • El coneixement es vehicula en:
    • persones
    • estructures
    • relacions
  • Per gestionar el coneixement cal que hi hagi una cultura de compartir coneixement. Per gestionar primer cal definir estratègies i després els instruments, no al revés. No es pot començar un projecte de gestió del coneixement per les eines, dient, per exemple, que es constituiran comunitats de pràctiques. La gestió del coneixement ha de formar part de l’estratègia de l’organització, i les eines seran unes o unes altres en funció d’aquesta.
  • Un projecte gestió de gestió del coneixement ha de beneficiar tant els seus usuaris, com l’organització i també els treballadors. La mala gestió del coneixement té bastants costos econòmics per a les organitzacions. Per exemple, si es dóna el cas que hi ha coses importants que només sap algú concret, quan de vegades necessitem informació que només té algú i aquest algú no hi és en un moment determinat.
  • Si el context actual de les organitzacions és líquid, això significa que aquestes organitzacions es mouen en un context d’incertesa. La bona gestió del coneixement ha de reduir els riscos derivats d’aquesta la incertesa normal del context actual. El coneixement més important mai no està escrit, i ens permet adaptar-nos a l’entorn canviant.
  • La gestió del coneixement ajuda a millorar les competències, amb el capital humà, el capital estructural i el capital relacional:
    • Capital humà:
      • Actituds: compromís, motivació, creativitat, emprenedoria
      • Aptituds: formació, especialització
      • Capacitats: historial, trajectòria, perfil internacional
    • Capital estructural:
      • Estratègia: participació, comunicació, acompliment
      • Protocols: documentació, certificació
      • TIC: ús, satisfacció
      • Esforç innovador: persones, projectes, resultats
    • Capital relacional:
      • Agents: fidelitat, participació, resultats
      • Aliances: tipologia, resultats
      • Canals: amplitud, ús
      • Reputació: imatge, reconeixement
  • 2014-01-13 16.45.00Tres marcs per a la gestió del coneixement: innovar (creativitat), compartir i gestionar (guardar, indexar)
  • Tres perfils que en realitat són diferents:
    • entusiasta: dóna moltes idees, però n’executa poques.
    • creatiu: és capaç de tenir molt bones idees, però sovint li falta la tenacitat per portar-les a terme. La creativitat és un procés cognitiu, la innovació és in projecte relacionat amb el negoci.
    • emprenedor: és el que posa els projectes en marxa, fins i tot amb les idees que tenen els altres i no executen. Són l’element clau, però la gran pregunta és: on és l’emprenedoria a dins l’Administració pública?
  • Crowdsourcing (proveïment participatiu): el poder de la multitud, crear de forma coŀlaborativa, trobar formes d’anar fins a la gent, en comptes de construir canals perquè la gent vingui a nosaltres.
  • Canals per gestionar coneixement:
    • preservació del coneixement (identificar qui té el coneixement tàcit, trobar les persones amb el coneixement crític, mapes del coneixement; metodologia a utilitzar, processos -fer formació interna, píndoles, vídeos, qualsevol forma de transferència
    • rutines creatives: les idees bones surten a llocs com el metro o la dutxa, la creativitat és un procés. Les rutines han de partir de mètodes que creïn innovació, fomentar la creativitat dins l’organització
    • inteŀligència artificial: sovint necessitem que les TIC resolguin problemes. Les organitzacions són massa verticals
    • dispositius mòbils: tenir tot el coneixement sempre i a l’abast de la mà.
  • El més important és tenir una actitud emprenedora, que relaciona habilitat amb inquietud i que ens prepara per als reptes del futur i les competències que es requeriran en el futur.
  • En les organitzacions hi ha in 20% de les persones que són emprenedors, el 60% que necessiten incentius i un altre 20% que són contraris a la innovació.
  • Treballar per a algú o amb algú? Quan un treballador participa en un projecte sempre hi hauria de guanyar alguna cosa, ni que sigui prestigi.
  • L’estratègia parla de futur, la gestió parla del dia a dia. Tenim directors o gestors?

Llàstima que els presents a la sessió érem tan pocs…

Gestió del coneixement al Dept. de Justícia

Per | 25 desembre 2007

El passat dia 5 de desembre vaig assistir a la II Jornada del programa Compartim “Bones pràctiques de gestió del coneixement al Departament de Justícia”. Hi va haver coses molt interessants, he de confessar que sento una certa enveja en veure que hi ha llocs a l’administració que han entès tan bé la tecnologia com a mitjà (el concepte que jo defenso), que han sabut no només incorporar-les a la seva feina diària sinó que han estat capaços de modificar el seu propi dia a dia professional per trobar una eficiència molt més elevada fent ús d’aquestes tecnologies. En aquest sentit, el Departament de Justícia em sembla un referent indiscutible, m’atreviria a dir que fins i tot per sobre de la majoria d’universitats. Vull aplaudir la gran feina que fan persones com en Jordi Graells, que ha entès perfectament el repte de les noves tecnologies, i ho ha sabut explicar i adaptar al seu entorn professional.

Al marge de tot el que s’hi va dir, m’agradaria fer dos comentaris, un de positiu i un de negatiu.

El que em vaig emportar d’aquella Jornada de més valor, ara que estic treballant per implementar una eina d’equips de treball a distància, és que les comunitats virtuals no funcionen soles. Això està més que estudiat i publicat. Però de l’experiència del Departament de Justícia amb la seva plataforma e-Catalunya diu clarament que calen dos factors, que aprofito per reivindicar des d’aquí:

  1. Les comunitats virtuals s’han de crear de forma presencial. És molt difícil crear una comunitat virtual amb persones que no es coneixen. La tecnologia serveix per continuar un grup a distància, per treballar temes entre persones que es coneixen. Però no serveix per establir relacions professionals entre persones que no en tenien.
  2. Cada comunitat ha de tenir com a mínim un dinamitzador (ells en diuen líder). És imprescindible que aquests dinamitzadors tinguin un reconeixement explícit per part de la seva empresa. Fer de dinamitzador implica la utilització de totes les habilitats professionals i personals, i en molts casos la desaparició d’un horari laboral real. Implica, doncs, una implicació a tots els nivells que va molt més enllà de les tasques professionals que se solen fer.

Per acabar, no podria deixar de comentar la ponència que va fer el professor Josep Maria Viedma, president d’ICMS i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i d’ESADE. Va portar la seva presentació (pdf) en castellà, sense ni tan sols canviar les dates de les seves diapositives (al peu de cada diapositiva es pot llegir “(c) 2005”. Al marge de portar uns materials de fa més de dos anys i de portar-los amb llicència copyright, el que em sembla aberrant és que sigui incapaç de portar-los en català. Ell es va justificar dient que encara gràcies que els portava en castellà, ja que (segons ell) l’anglès avui dia és l’única llengua vehicular real.

Jo crec el contrari: la que s’ha anomenat societat de la informació s’està destacant no per ser monolingüe, sinó precisament per ser multilingüe. Per això els portals més importants del món tenen versions en desenes de llengües. Per això trobem versions en català de pàgines molt lluny d’aquí i sense cap connexió amb el govern d’aquí. Em fa l’efecte que això el senyor Viedma no ho ha entès. Em va fer l’efecte que aquest senyor no ha entès moltes coses. Potser per això la seva ponència va ser, de llarg, la menys interessant de la Jornada. La realitat és crua: si participes en una Jornada, t’ho has de preparar. No n’hi ha prou a recliclar uns materials antics i explicar el mateix que el que véns explicant des de fa anys.