Tag Archives: català

La web 2.0

Per | 13 gener 2008

S’ha escrit i parlat molt de la web 2.0. S’ha intentat definir, però així com el mateix concepte d’Internet és molt difícil de definir, el de web 2.0, també. S’ha dit que és la web interactiva, la web social, la web participativa… s’ha dit també que la web 2.0 és un concepte, una tecnologia, etc.

COM

És molt difícil trobar-ne una definició exacta, probablement no sabem exactament què és. El que sí que podem dir és que si parlem de web 2.0 vol dir que estem parlant de webs, d’una tipologia específica de webs. De tot el que he llegit i sentit, amb el que estic més d’acord és que una web 2.0 adquireix valor si hi ha molta gent que hi participa. Penseu, per exemple, en el flickr o el youtube: per molt bons serveis que siguin, si ningú no hi penja fotos o vídeos, o si ningú no els descarrega, serien dos portals sense cap valor.

Però que la web 2.0 és tot un fenomen amb repercussions a tots els nivells és innegable. Per exemple, la web 2.0, juntament amb tots els canvis tecnològics que estem experimentant (com la ubiqüitat, l’accés permanent a la xarxa, etc.) estan fent que fins i tot els joves estiguin canviant radicalment la seva manera de ser i de relacionar-se. En aquest sentit, val la pena mirar i escoltar bé la conferència de Jordi Adell sobre competències bàsiques i pràctica educativa.

Un dels objectius d’escriure aquest blog és volgudament didàctic. En aquest sentit, hi ha molts webs que es dediquen exclusivament a difondre casos de web 2.0, però no hi ha cap web que llisti els casos de web 2.0 en català. És per això que des d’aquí aniré presentant projectes 2.0 en català i els aniré llistant en una pàgina estàtica d’aquest blog. Qualsevol suggeriment d’incloure’n, envieu-me’ls! S’agraeix!

Sistemes de promoció de notícies

Per | 3 gener 2008

Una de les novetats que ha portat la web 2.0 han estat els sistemes de promoció de notícies. Es tracta de webs on qualsevol usuari (que estigui prèviament registrat) pot enviar una notícia o article publicat a qualsevol web (publicació digital, blog, fòrum, etc.). Aquesta notícia queda a l’apartat de pendents (juntament amb totes les notícies que vagin enviant altres usuaris) i allà pot ser votada per la resta d’usuaris. Les notícies que reben més vots (o vots de més qualitat) passen a la portada del lloc, amb la qual cosa obtenen moltes visites.

Sistemes de promoció de notícies

Aquest sistema va ser inventat als EUA, amb digg.com al capdavant. Digg.com va sortir el desembre del 2004, i l’impacte que va aconseguir va ser molt gran. Un any després, des de Mallorca va sortir un nou projecte inspirat en aquest primer, el Menéame, creat íntegrament per Ricardo Galli i Benjamí Villoslada. El Menéame va tenir un impacte molt gran, i ràpidament va esdevenir un dels webs més visitats a Espanya. Un dels punts diferencials amb Digg, és que Menéame té una llicència que el fa programari lliure, de manera que això ha propiciat que hagin aparegut centenars de clons arreu. Un dels projectes que ha intentat rivalitzar-hi ha estat Fresqui, aparegut el març de 2006, però que mai no ha aconseguit el nivell de popularitat de Menéame.

El fet de ser, el Menéame, programari lliure ha facilitat que els sistemes de promoció de notícies hagin aparegut més enllà de les fronteres idiomàtiques castellanes, i també en sectors molt específics. Entre aquests últims n’han aparegut molts amb sort ben diversa. Així, per exemple, actualment hi ha comunitats que compten amb sistemes basats en el codi de Menéame per compartir les notícies més importants del seu camp. Exemples podrien ser comunitats com desenvolupadors de web (webéame), metges (Medical Articles), premsa rosa (Cotilleame) o professionals de la documentació (Documenea).

I en català?

Un dels promotors del Menéame, en Benjamí Villoslada, va dir de seguida que en faria una versió catalana. De fet, n’han anat sortint versions també en altres llengües: Chuza! en gallec, el Linkk en portuguès, el Klaku en esperanto, färskpressad en suec, diggita en italià, Tapemoi en francès o Zabaldu en euskara.

Però la “versió oficial” catalana, que s’havia d’anomenar mou-me (moume.net), mai no ha arribat a ser una realitat, ja que la dedicació que requeria el Menéame original no deixava temps per a més. Fins que en va sortir una versió apòcrifa: La Tafanera, apareguda el novembre de 2006. El cert és que no ha estat un projecte que hagi tingut una volada com el seu referent anglès o castellà, però és comú percebre que en general es considera que si es gestiona bé pot ser capaç de formar una comunitat d’usuaris amb pocs precedents en la web en llengua catalana. Cal dir que en els últims dies s’està produint un debat intens sobre aquest portal, ja que el bloguer Marc Vidal ha llençat una oferta per adquirir La Tafanera i convertir-la en un model de negoci rendible, basat òbviament en la creació d’una comunitat estable. Tot aquest assumpte em recorda molt, al seu torn, l’oferta d’adquisició de Menéame per part de Martín Varsavsky.

Però la sorpresa va sorgir fa poc temps. El mou-me, com he dit abans, mai no ha estat una realitat, però, en canvi el juny del 2007, va apareixer el remou-me, exactament igual que el Menéame, però canviant el logo i els colors. De totes maneres, sis mesos després sembla que aquest projecte no ha aconseguit tirar endavant.

Pel que fa al futur, sembla que l’aparició de més clons és força inevitable. Els sistemes de promoció de notícies semblen senzills i efectius, i en aquest context on moltíssimes persones escriuen webs i tenen ganes de promoure-les, s’ha trobat una forma perfecta del que és l’essència de la web 2.0. Finalment, ja hi ha projectes que han intentat evolucionar aquests sistemes de promoció de notícies, com ara coRank, però no sembla que ho estiguin aconseguint. Hi estarem ben atents.