Tag Archives: català

Gestió del coneixement al Dept. de Justícia

Per | 25 desembre 2007

El passat dia 5 de desembre vaig assistir a la II Jornada del programa Compartim “Bones pràctiques de gestió del coneixement al Departament de Justícia”. Hi va haver coses molt interessants, he de confessar que sento una certa enveja en veure que hi ha llocs a l’administració que han entès tan bé la tecnologia com a mitjà (el concepte que jo defenso), que han sabut no només incorporar-les a la seva feina diària sinó que han estat capaços de modificar el seu propi dia a dia professional per trobar una eficiència molt més elevada fent ús d’aquestes tecnologies. En aquest sentit, el Departament de Justícia em sembla un referent indiscutible, m’atreviria a dir que fins i tot per sobre de la majoria d’universitats. Vull aplaudir la gran feina que fan persones com en Jordi Graells, que ha entès perfectament el repte de les noves tecnologies, i ho ha sabut explicar i adaptar al seu entorn professional.

Al marge de tot el que s’hi va dir, m’agradaria fer dos comentaris, un de positiu i un de negatiu.

El que em vaig emportar d’aquella Jornada de més valor, ara que estic treballant per implementar una eina d’equips de treball a distància, és que les comunitats virtuals no funcionen soles. Això està més que estudiat i publicat. Però de l’experiència del Departament de Justícia amb la seva plataforma e-Catalunya diu clarament que calen dos factors, que aprofito per reivindicar des d’aquí:

  1. Les comunitats virtuals s’han de crear de forma presencial. És molt difícil crear una comunitat virtual amb persones que no es coneixen. La tecnologia serveix per continuar un grup a distància, per treballar temes entre persones que es coneixen. Però no serveix per establir relacions professionals entre persones que no en tenien.
  2. Cada comunitat ha de tenir com a mínim un dinamitzador (ells en diuen líder). És imprescindible que aquests dinamitzadors tinguin un reconeixement explícit per part de la seva empresa. Fer de dinamitzador implica la utilització de totes les habilitats professionals i personals, i en molts casos la desaparició d’un horari laboral real. Implica, doncs, una implicació a tots els nivells que va molt més enllà de les tasques professionals que se solen fer.

Per acabar, no podria deixar de comentar la ponència que va fer el professor Josep Maria Viedma, president d’ICMS i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i d’ESADE. Va portar la seva presentació (pdf) en castellà, sense ni tan sols canviar les dates de les seves diapositives (al peu de cada diapositiva es pot llegir “(c) 2005”. Al marge de portar uns materials de fa més de dos anys i de portar-los amb llicència copyright, el que em sembla aberrant és que sigui incapaç de portar-los en català. Ell es va justificar dient que encara gràcies que els portava en castellà, ja que (segons ell) l’anglès avui dia és l’única llengua vehicular real.

Jo crec el contrari: la que s’ha anomenat societat de la informació s’està destacant no per ser monolingüe, sinó precisament per ser multilingüe. Per això els portals més importants del món tenen versions en desenes de llengües. Per això trobem versions en català de pàgines molt lluny d’aquí i sense cap connexió amb el govern d’aquí. Em fa l’efecte que això el senyor Viedma no ho ha entès. Em va fer l’efecte que aquest senyor no ha entès moltes coses. Potser per això la seva ponència va ser, de llarg, la menys interessant de la Jornada. La realitat és crua: si participes en una Jornada, t’ho has de preparar. No n’hi ha prou a recliclar uns materials antics i explicar el mateix que el que véns explicant des de fa anys.