Tag Archives: drets d’autor

Ja tenim la versió 4.0 de Creative Commons

Per | 11 desembre 2013

L’hipertext és la base de la web. L’hipertext explota la característiques de la informació digital, que en una obra ja clàssica Lluís Codina definia en: computabilitat, recuperabilitat, reusabilitat, interactivitat, accés aleatori, cercabilitat i densitat. Aquest context tan fàcilment reutilitzable ha provocat un gran auge del concepte de compartir la informació, en qualsevol dels seus formats (text, música, fotografia, imatge, vídeo…).

copyremixTota la informació digital és reutilitzable, i això em porta a pensar en les tesis d’Eudald Carbonell, quan afirma que encara no som humans del tot. Que hem evolucionat quan hem estat capaços de compartir tecnologia. La tecnologia en el passat ens servia per produir béns, però ara la tecnologia ens serveix sobretot per gestionar coneixement. I compartir tecnologia és el que ens fa avançar com a espècie. Avui dia, compartir tecnologia i compartir el mateix coneixement és equivalent (potser ha estat sempre així), i les facilitats que ens dóna l’hipertext en una realitat tan connectada són literalment infinites.

Però, com sempre passa, la realitat sempre va per davant. I aquesta nova realitat ha de contextualitzar-se en el context jurídic de màxima protecció al que s’anomena creació intel·lectual, que genera drets d’autor, protegits per les lleis del copyright. I aquí és on entra en contradicció la realitat, creada a partir d’una necessitat nostra com a espècie en evolució gràcies a una tecnologia, i el corpus legislatiu defensat pels grans lobbies de poder, començant per les grans societats de protecció dels drets d’autor.

En aquest context és on va aparèixer Lawrence Lessig, quan el 2001 va fundar l’organització anomenada Creative Commons, que són els qui publiquen les llicències amb el mateix nom. El sentit d’aquestes llicències és que permeten compartir la informació (qualsevol obra llicenciada sota alguna de les varietats de CC), però amb algunes restriccions, com pot ser la possibilitat o no de fer-ne obres derivades, la possibilitats de treure’n un profit econòmic o l’obligatorietat de citar l’autor original. L’èxit d’aquestes llicències ha estat tan immens, que a tall d’exemple només Flickr té avui més de 285 milions de fotografies amb CC. Per cert, Flickr té un cercador d’imatges i música amb llicència CC.

Això dóna resposta òbviament a les necessitats de compartir informació que tenim en el món. Milions de llibres es publiquen sota alguna de les llicències de Creative Commons, i actualment fins i tot disposem de registres de propietat intel·lectual en línia, com SafeCreative, que tenen la mateixa validesa legal que els registres oficials.

Creative Commons fa una tasca ingent a nivell legal d’adaptar les seves llicències a tots i cadascun dels països del món, i és per això que n’han anat publicant diverses versions. Actualment acabem d’estrenar la versió 4.0, que milloren les versions anteriors en algun error que tenien, i que eviten haver de fer versions locals de llicències, al marge que utilitzen una terminologia més planera. Si en voleu saber les novetats concretes i veure els diversos tipus de llicència, els podeu llegir, entre d’altres, en aquest article.

Propietat… uf! intel·lectual

Per | 17 maig 2008

Aquesta setmana, per motius de feina, vaig estar al Registre de la Propietat Intel·lectual, del Departament de Cultura, rebent les explicacions i l’assessorament inestimable d’en Santi Orós, un excel·lent professional, amb esperit d’ajudar i que es veu perfectament que li agrada la seva feina. Tot un luxe! Una de les conclusions que en vaig treure és que tenim molt desconeixement sobre la propietat intel·lactual. I és evident que els qui tenim qualsevol presència a Internet aquest tema ens afecta en algun grau.

El primer concepte és el d’autor. Ser autor d’un treball intel·lectual (com pot ser una pàgina web) implica creació. Si és així, la legislació espanyola atorga tots els drets a l’autor. Això vol dir que, si no es diu el contrari, el contingut d’una pàgina web no es pot copiar sense el permís del seu autor. Si tenim el permís de l’autor, podem agafar un material i fer-hi modificacions: això genera nous drets sobre l’obra derivada. Una de les curiositats en aquest tema és la normativa diferent que hi ha aquí i als EUA, on les lleis són més estrictes. Sent així, seria impossible que no tanquessin espais com Flickr, Youtube o la Wikipedia. Però són possibles perquè l’aplicació que fan de la llei preveu que un portal que inclou materials protegits tingui uns dies de marge per retirar-los abans que se’l pugui denunciar.

CCTot aquest tema m’ha portat a algunes reflexions. Jo explicito que els continguts dels webs que faig els atorgo una llicència Creative Commons “by-nc-sa”, és a dir, que permeto que qui vulgui copiï i distribueixi els contionguts i que fins i tot els modifiqui amb els propòsits que vulgui, sempre que en citi la procedència (by), no en faci un ús comercial (nc) i que qualsevol obra derivada de la meva continuï tenint la mateixa llicència (sa). Per això de vegades es posa “Alguns drets reservats”, perquè realment és així.

En aquest context de Creative Commons (CC), em fa ballar una mica el cap el portal que he fet d’InfoZèfir, ja que conté un apartat on agafo, per RSS, el contingut de les últimes entrades d’alguns blogs relacionats amb llengua catalana, els ajunto i els mostro a la web que he fet jo, amb la meva llicència (CC by-nc-sa). Però, és clar, molts d’aquests blogs no expliciten cap llicència a la web original (ni tan sols el d’en Gabriel Bibiloni, un blog que cuida tots els detalls) i, per tant, es dedueix que jo no podria agafar-los els continguts, posar-los en un altre portal i donar-los una llicència diferent… Una altra cosa és el que fa en Miquel Boronat, que distribueix els missatges d’InfoZèfir al seu blog, tal com estableix la llicpencia (tot i que no respecta el compartir amb la mateixa llicència, ja que ell no n’explicita cap; tot i això jo li estic molt agraït, naturalment!).

Tampoc no els he demanat cap tipus de permís ni cessió de drets per redistribuir la seva obra, potser estic convertint-me en un delinqüent, tot per voler promocionar els continguts d’uns blogs dels quals no he demanat permís. La cosa acaba sent una paranoia. I espero que, si més no, s’apliqui el procediment americà, tal com ja va fer una persona que inicialment figurava en aquesta llista i que em va demanar que no fes aparèixer les entrades del seu blog a la pàgina d’InfoZèfir. Si em voleu denunciar, si us plau, doneu-me una oportunitat abans…