Category Archives: gestió del coneixement

Apunts de gestió del coneixement

Per | 24 gener 2014

El passat dia 13 de gener vaig tenir l’oportunitat d’anar a una jornada de formació (pdf) sobre gestió del coneixement. El cert és que hi vaig anar amb cert recel, perquè aquest tipus de jornades teòriques solen ser poc profitoses (excepte les que fa en Javier Martínez Aldanondo, naturalment!). Ja són massa males experiències quan anem a sentir gent que no té res interessant a dir.

(im)possible - 282/365
morberg / Foter.com / CC BY-NC

En aquest cas, no coneixia el ponent, el doctor Carlos Merino Moreno, de la Universitat Autònoma de Madrid. Em va sorprendre molt favorablement, perquè no només va dir coses amb molt sentit comú (la qual cosa costa en el tema de la gestió del coneixement) sinó que va aportar idees i experiències realment interessants.

A mode d’idees, n’apunto algunes que van sortir:

  • El coneixement es vehicula en:
    • persones
    • estructures
    • relacions
  • Per gestionar el coneixement cal que hi hagi una cultura de compartir coneixement. Per gestionar primer cal definir estratègies i després els instruments, no al revés. No es pot començar un projecte de gestió del coneixement per les eines, dient, per exemple, que es constituiran comunitats de pràctiques. La gestió del coneixement ha de formar part de l’estratègia de l’organització, i les eines seran unes o unes altres en funció d’aquesta.
  • Un projecte gestió de gestió del coneixement ha de beneficiar tant els seus usuaris, com l’organització i també els treballadors. La mala gestió del coneixement té bastants costos econòmics per a les organitzacions. Per exemple, si es dóna el cas que hi ha coses importants que només sap algú concret, quan de vegades necessitem informació que només té algú i aquest algú no hi és en un moment determinat.
  • Si el context actual de les organitzacions és líquid, això significa que aquestes organitzacions es mouen en un context d’incertesa. La bona gestió del coneixement ha de reduir els riscos derivats d’aquesta la incertesa normal del context actual. El coneixement més important mai no està escrit, i ens permet adaptar-nos a l’entorn canviant.
  • La gestió del coneixement ajuda a millorar les competències, amb el capital humà, el capital estructural i el capital relacional:
    • Capital humà:
      • Actituds: compromís, motivació, creativitat, emprenedoria
      • Aptituds: formació, especialització
      • Capacitats: historial, trajectòria, perfil internacional
    • Capital estructural:
      • Estratègia: participació, comunicació, acompliment
      • Protocols: documentació, certificació
      • TIC: ús, satisfacció
      • Esforç innovador: persones, projectes, resultats
    • Capital relacional:
      • Agents: fidelitat, participació, resultats
      • Aliances: tipologia, resultats
      • Canals: amplitud, ús
      • Reputació: imatge, reconeixement
  • 2014-01-13 16.45.00Tres marcs per a la gestió del coneixement: innovar (creativitat), compartir i gestionar (guardar, indexar)
  • Tres perfils que en realitat són diferents:
    • entusiasta: dóna moltes idees, però n’executa poques.
    • creatiu: és capaç de tenir molt bones idees, però sovint li falta la tenacitat per portar-les a terme. La creativitat és un procés cognitiu, la innovació és in projecte relacionat amb el negoci.
    • emprenedor: és el que posa els projectes en marxa, fins i tot amb les idees que tenen els altres i no executen. Són l’element clau, però la gran pregunta és: on és l’emprenedoria a dins l’Administració pública?
  • Crowdsourcing (proveïment participatiu): el poder de la multitud, crear de forma coŀlaborativa, trobar formes d’anar fins a la gent, en comptes de construir canals perquè la gent vingui a nosaltres.
  • Canals per gestionar coneixement:
    • preservació del coneixement (identificar qui té el coneixement tàcit, trobar les persones amb el coneixement crític, mapes del coneixement; metodologia a utilitzar, processos -fer formació interna, píndoles, vídeos, qualsevol forma de transferència
    • rutines creatives: les idees bones surten a llocs com el metro o la dutxa, la creativitat és un procés. Les rutines han de partir de mètodes que creïn innovació, fomentar la creativitat dins l’organització
    • inteŀligència artificial: sovint necessitem que les TIC resolguin problemes. Les organitzacions són massa verticals
    • dispositius mòbils: tenir tot el coneixement sempre i a l’abast de la mà.
  • El més important és tenir una actitud emprenedora, que relaciona habilitat amb inquietud i que ens prepara per als reptes del futur i les competències que es requeriran en el futur.
  • En les organitzacions hi ha in 20% de les persones que són emprenedors, el 60% que necessiten incentius i un altre 20% que són contraris a la innovació.
  • Treballar per a algú o amb algú? Quan un treballador participa en un projecte sempre hi hauria de guanyar alguna cosa, ni que sigui prestigi.
  • L’estratègia parla de futur, la gestió parla del dia a dia. Tenim directors o gestors?

Llàstima que els presents a la sessió érem tan pocs…

Ja tenim la versió 4.0 de Creative Commons

Per | 11 desembre 2013

L’hipertext és la base de la web. L’hipertext explota la característiques de la informació digital, que en una obra ja clàssica Lluís Codina definia en: computabilitat, recuperabilitat, reusabilitat, interactivitat, accés aleatori, cercabilitat i densitat. Aquest context tan fàcilment reutilitzable ha provocat un gran auge del concepte de compartir la informació, en qualsevol dels seus formats (text, música, fotografia, imatge, vídeo…).

copyremixTota la informació digital és reutilitzable, i això em porta a pensar en les tesis d’Eudald Carbonell, quan afirma que encara no som humans del tot. Que hem evolucionat quan hem estat capaços de compartir tecnologia. La tecnologia en el passat ens servia per produir béns, però ara la tecnologia ens serveix sobretot per gestionar coneixement. I compartir tecnologia és el que ens fa avançar com a espècie. Avui dia, compartir tecnologia i compartir el mateix coneixement és equivalent (potser ha estat sempre així), i les facilitats que ens dóna l’hipertext en una realitat tan connectada són literalment infinites.

Però, com sempre passa, la realitat sempre va per davant. I aquesta nova realitat ha de contextualitzar-se en el context jurídic de màxima protecció al que s’anomena creació intel·lectual, que genera drets d’autor, protegits per les lleis del copyright. I aquí és on entra en contradicció la realitat, creada a partir d’una necessitat nostra com a espècie en evolució gràcies a una tecnologia, i el corpus legislatiu defensat pels grans lobbies de poder, començant per les grans societats de protecció dels drets d’autor.

En aquest context és on va aparèixer Lawrence Lessig, quan el 2001 va fundar l’organització anomenada Creative Commons, que són els qui publiquen les llicències amb el mateix nom. El sentit d’aquestes llicències és que permeten compartir la informació (qualsevol obra llicenciada sota alguna de les varietats de CC), però amb algunes restriccions, com pot ser la possibilitat o no de fer-ne obres derivades, la possibilitats de treure’n un profit econòmic o l’obligatorietat de citar l’autor original. L’èxit d’aquestes llicències ha estat tan immens, que a tall d’exemple només Flickr té avui més de 285 milions de fotografies amb CC. Per cert, Flickr té un cercador d’imatges i música amb llicència CC.

Això dóna resposta òbviament a les necessitats de compartir informació que tenim en el món. Milions de llibres es publiquen sota alguna de les llicències de Creative Commons, i actualment fins i tot disposem de registres de propietat intel·lectual en línia, com SafeCreative, que tenen la mateixa validesa legal que els registres oficials.

Creative Commons fa una tasca ingent a nivell legal d’adaptar les seves llicències a tots i cadascun dels països del món, i és per això que n’han anat publicant diverses versions. Actualment acabem d’estrenar la versió 4.0, que milloren les versions anteriors en algun error que tenien, i que eviten haver de fer versions locals de llicències, al marge que utilitzen una terminologia més planera. Si en voleu saber les novetats concretes i veure els diversos tipus de llicència, els podeu llegir, entre d’altres, en aquest article.